2009-08-24T02:43:00.000-07:00

JA HE TORNAT

Després unes boniques i llargues vacances torno a estar de nou a Barcelona. Fa dies que tenia pensat tornar a escriure, però m’ha pogut més la mandra. Tornem doncs a la historia interminable!

Pels que no en sabeu res de la legislació en dansa us explicaré una miqueta el intrigant món de la legislació de dansa a Catalunya.. La Generalitat de Catalunya, en el Decret 179/1993 de 23 de Juliol, va fer aparèixer la figura de l’habilitat en dansa per aquelles persones que no posseeixen la titulació adequada per impartir docència en escoles autoritzades.

Les habilitacions són un procediment que s’ha donat en altres àrees com ara els esports, la FP, el periodisme… l’estrany en la dansa Catalana es que aquest procés duri quinze anys i es mantingui quan ja s’han desplegat els estudis superiors de dansa! L’habilitació general en dansa tenia com objectiu integrar certs col·lectius sense titulació que desenvolupaven la seva activitat docent abans de l’entrada en vigor de la LOGSE (1990). Amb el desplegament d’aquesta ( i a continuació amb la LOE) es van crear els estudi superiors en dansa i de forma clara i rotunda va nèixer el títol superior en dansa. Estranyament però el procés paral·lel d’habilitacions per part del Departament d’Educació no es va aturar.

El procediment d’habilitació s’estableix en la ordre del 13 de gener de 1995 de la Generalitat de Catalunya. En aquesta ordre s’estableix::
A- Habilitació general per impartir docència a les escoles de música o de dansa a les persones que no disposen de suficient titulació acadèmica…” Aquesta gent pot donar tota mena de docència
B- Habilitació específica per impartir docència en determinades especialitats de música o dansa per a les quals no hi ha titulació específica obtinguda mitjançant ensenyaments reglats.

Als aspirants a habilitats generals se’ls demanava, entre altres requisits, documentació acreditativa de la dedicació a la pràctica professional com a docent durant més de sis anys anteriors al cinc d’agost de 1993 i també un cert nivell d’estudis com l’acreditació d’un centre de reconegut prestigi on s’hagués cursat més de quatre cursos de dansa.

Actualment aquest col·lectiu està format per gent d’una certa edat que s’havia format i iniciat la seva carrera professional abans de l’entrada en vigor de la LOGSE.

El problema pels titulats superiors en dansa no ha estat aquest col·lectiu sinó el col·lectiu format pels habilitats específics. Per començar demanen un nivell ridícul d’estudis. Els requisits concrets que es demanen són els següents:

Article 5 Valoració de mèrits per a l'habilitació específica a) La valoració de les activitats considerades adients es farà d'acord amb el següent barem: Certificació d'activitats de formació: 0,10 punts per activitats de formació de 10 a 15 hores; 0,25 punts per cursos rebuts de 15 fins a 60 hores; 0,50 punts per cursos rebuts de més de 60 hores. Experiència docent: 0,50 punts per cada curs acadèmic impartit. Participació en actuacions públiques: 0,10 punts per cada actuació pública, fins a un màxim de 2 punts. Altres mèrits al·legats: fins a un màxim de 2 punts. b) Seran proposats per a la concessió d'habilitació específica els sol·licitants la puntuació dels quals sigui de 6 o més punts.

Aquests qualificats habilitats només poden impartir matèries per les quals no hi ha titulació oficial, és a dir jazz, funky … en escoles autoritzades per la Generalitat de Catalunya. El problema que es va detectar es que aquests habilitats en algunes escoles autoritzades donaven tot tipus de matèria. Per exemple en l’Escola Municipal de Dansa de Castelldefels va haver professors que impartien matèries reglades com ara dansa contemporània amb una habilitació específica en dansa-jazz.

El TSJC en Octubre de 2008 va ratificar la sentència on s’establia que els habilitats específics només poden impartir aquella matèria específica per la qual van estar habilitats pel Departament d’educació. En el cas de l’EMDC, els habilitats de dansa-jazz només podien impartir dansa-jazz segons la sentència, ni contemporània, ni clàssic, ni introducció a la dansa, res que no sigui la seva especificitat, ja que per alguna cosa es el nivell més baix de capacitació professional relacionat amb la docència de dansa en escoles autoritzades. Les habilitacions van tenir sentit per posar ordre en aquell col·lectiu prelogse, però deixen de tenir-lo en quan neix el Conservatori Superior de Dansa (curs 2001-02) on s’obté el Títol Superior en Dansa.

Jo sóc de la quarta promoció del CSD. He pogut realitzat el Grau Superior en Dansa amb entusiasme. Aconsello aquells que volen dedicar-se a la docència que el facin. De la meva promoció només tinc paraules d’admiració per la dedicació, intel·ligència i coratge, i és precisament per les Joanes, les Montserrats, les Marines i demés pel qual mereix la pena tirar endavant! Per això convido a aquells que tinguin una titulació dubtosa i que es dediquen a l’ensenyament de dansa a que facin l’esforç i es presentin a les proves d’accés del Conservatori Superior de Dansa.

Salut companyes,

Gemma

Gemma Calvet Villena